ANATOMIA DE LA TRISTESA
Et via vix tandem voci laxata dolore est.
(I el dolor deixa pas, per fi, a la seva veu.)
VIRGILI, Eneida, XI, 151
L'avui t'ha arrabassat la vida de la vida.
L'alè s'ha fos en una màrfega de plors
com un anunci al món d'adéu definitiu.
No entenem res i res no ens pot aconsolar.
Et respirem, dolor, mirant al cel que es tanca.
El buit: un tall precís executat amb calma
i que ens dessagna absurd, inexorablement.
Tot és tan fosc que els ulls no veuen més enllà
d'una subtil escletxa de llum enyoradissa.
29 d'abril de 2008
"Anatomia de la tristesa", forma part del poemari El convit,
premi de poesia Marià Manent, 2011.
Imatge: extreta de google.