31 ANYS SENSE EN JUST CASERO

Avui fa trenta-un anys que ens va deixar en Just, per culpa d'un càncer. Recordo que era el meu segon dia, després  d'una pneumònia, que sortia al carrer. Feia molts dies que no havia pogut anar a l'hospital i vaig anar-hi. Era el migdia. Al passadís, les cares d'alguns amics i, sobretot, de la Maria Mercè, em van fer mala espina.  Al veure'l em va fer la impressió que en Just ens deixaria aviat. Em va conèixer però no em va poder dir res, la mirada va ser suficient i va m'ho va dir tot.

Com un llampec em va venir a la memòria el seu Quiosc (*), l'article del 4 de maig de 1980,  "Jo, que moriré de càncer".

En Just va ser un lluitador, un home compromès amb les dues vessants inseparables de la seva vida: la seva fe i el seu compromís polític. El seu compromís amb i per les persones va ser d'una intensitat i d'una lluita fora mida. En Just va ser un amic dels seus amics i dels que no ho eren. El diàleg, l'entesa, l'honestedat i la justícia pels menys afavorits foren algunes de les seves lleialtats. Quantes persones com en Just ens farien falta avui!

A més de la seva prosa a Quiosc, ens va deixar poesia. Jaume Guillamet, periodista empordanès, l'any 1997, va aplegar els seus poemes en el volum "Just M. Casero. Poesia dispersa". Uns anys després, l'octubre de 2008, Roger Costa-Pau, poeta gironí, publicava "Una eterna claredat", antologia de poemes 1960-1970), que es va presentar a la biblioteca Just Casero, al barri de Pont Major (Girona).

D'aquesta antologia, aquest poema:

Tríptic del camí

II

Fe en la nit

No hi haurà joventut, no;

la meva vida, boires en el passat, foscor,

silenci i [una mansa] quietud.

No tindré jovenesa, no,

però seré etern.

I despullo amb sofriment el meu cos brut;

si n'és de llarg aquest camí vers l'immortal...

Lluito en la nit;

només la fe en un Déu, només l'amor.

I quan l'última gelor m'haurà fet cloure els ulls,

[així], sobtadament, 

arribarà la nova llum.

... i arribaré a la mort

quan en la nova veritat desconeguda,

 a [aquests] meus ulls mesquins

els atorguis, tu, 

la nova, dolça, pura

i eterna claredat del Rostre Just.

ALBERT CAMUS

M'he retirat del món no pas perquè hi tingués enemics, sinó perquè hi tenia amics, no pas perquè em fessin mal, sinó perquè em jutjaven millor del que sóc. Aquesta és la mentida que no he pogut suportar.

Imatge: www.krismadden.com

25 ANYS SENSE FOIX

El desembre de 1970, Edicions 62 editava el primer volum d'una col·lecció de poesia, "Els llibres de L'Escorpí, que amb una àmplia i acurada selecció de poetes va suposar una important aportació a la difusió d'un gènere que era, i d'alguna manera continúa sent, minoritari pel que fa al nombre de lectors.

La col·lecció s'encetà amb J.V. Foix i el seu llibre Darrer comunicat, llibre de prosa poètica. Aquest va ser el primer llibre que vaig llegir de l'autor. Vindrien després Sol i de dol, On he deixat les claus?, Onze Nadales i un Cap d'Any, Cròniques de l'ultrason... i més endavant L'estrella d'en Perris, Tocant a mà...

El meu homenatge personal és per el que per a mi va representar la seva lectura, la lectura d'un poeta de cap a peus. 

Darrer comunicat

"Venia jo tot sol pel camí vell de Roses. Ja les perdius s'ajocaven, i els pocs conills que els caçadors desesmats han deixat lliures em saltaven, sorpresos, per entre les cames. Mirava les vinyes, els olivars i els pins vells i els novells, i els recs, els còrrecs i els torrents, com si fos la darrera vegada. Sentia degotar l'aigua d'una  sequiola la fressa d'un ocell que no encerta la branca, les darreres cigales i els primers grills vesprejants. Sentia, llunyans, el batec sec i ritmat de les barques del bou que tombaven el cap de la Selva, camí del port, el monòton brogit dels motors que empenyen els vehiccles per les carreteres perquè l'home arribi a Enlloc aviat, i la fressa del mar que mancava. Mirava con naixien els estels i com alentien els satèlits. Vaig arribar allà del moll quan passen les noies amb aires de festa, sense draps ni lligats, com un infant que acaba de venir. Un que conec, del Pòsit -el qui boga amb més delit quan el motor s'enfarritja-, em va donar, sense fer-hi comentari, i amb estranyesa de tots dos, un paper que algú volia que em passés. Diu: Ja no hi ha mots per a dir que els mots ja no són mots i que tot just si guardem la paraula. Els han passat per la mola dels màrtirs, els han penjat a la forca més alta, els han lapidat a les barricades, els han guillotinat al pla de l'alçament, els han assassinat a l'altra cantonada, els han passat sota la roda d'un vehicle, els han estripat com un bou a l'escorxador, n'han donat la sang a beure al feram, n'han polvoritzat els ossos per adobar els erms, els han desvirginat a les redaccions dels diaris, els han vomitat els novel·lastres i els poetastres, els n'han llevat la pell, l'han assecada i l'han feta tibant per als timbals de guerra. Si dellà la paraula teniu encara un mot per dir, pur com la brisa matinera, clar com l'estel de l'alba, fort com el vi de les terres costeres, net i novell com la sentor de les gleves girades, no proveu pas de dir-ho: us escurçaran la llengua".

UNIVERS LITERARI 2012 - "UNIVERS BORGES"

Jorge Luis Borges

Imatge: www.listal.com

Cada any a les portes de l'estiu els municipis de l'àrea urbana de Girona ens unim per donar veu a un gran autor o autora de la literatura universal. Així, diferents institucions i entitats culturals es coordinen i sumen esforços per oferir activitats diverses i complementàries al voltant d'un mateix univers literari (1).

Aquest any l'autor escollit és Jorge Luis Borges. Els detalls es concretaran la setmana vinent i es donaran a conèixer tot seguit.

Els Clubs de lectura, entre altres, a través de les biblioteques hi participen programant pel mes de juny lectures de l'autor, tertúlies, conferències i altres activitats.

Per anar fent boca, un poema: 

Un ciego

No sé cuál es la cara que me mira

Cuando miro la cara del espejo;

no sé qué anciano acecha en su reflejo

Con silenciosa y ya cansada ira.

Lento en mi sombra, con la mano exploro

Mis invisibles rasgos. Un destello

Me alcanza. He vislumbrado tu cabello

Que es de ceniza o es aún de oro.

Repito que he perdido solamente

La vana superficie de las cosas.

El consuelo es de Milton y es valiente, 

pero pienso en las letras i en las rosas.

Pienso que si pudiera ver mi cara

Sabría quién soy en esta tarde rara.

(1) Text de la portada del blog: http://universliterari.blogspot.com/

25 ANYS SENSE J.V. FOIX

Imatge: fundaciójvfoix.cat

El 29 de gener es compleixen 25 anys de la mort de J.V. Foix. Amb la transcripció del seu poema Sol i de dol, vagi un avançament del meu homenatge al gran poeta que va ser.

Sol i de dol

Sol i de dol i amb vetusta gonella,

Em veig sovint per fosques solituds,

En prats ignots i munts de llicorella

I gorgs pregons que m'aturen, astuts.

I dic: On só? Per quina terra vella,

-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,

Deleges foll? Vers quina meravella

D'astre ignorat m'adreç passos retuts?

Sol, sóc etern. M'és present el paisatge

De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:

Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany

O en tuc de neu, jo retrob el paratge

On ja vaguí, i, de Déu, el parany

Per heure'm tot. O del diable engany.

L'AGULLA DAURADA - Montserrat Roig

L'agulla daurada. Palau d'Hivern (Leningrad)

Imatge: blogs.xtec.cat

Aquest mes el Club de lectura Sant Narcís (A) llegim L'Agulla daurada, de la Montserrat Roig, novel·la que va editar Edicions 62, en la col·leció "Cara i Creu", l'any 1985. 

Serà una lectura i la tertúlia a l'entorn de la novel·la i l'autora, com a homenatge al vintè aniversari de la seva mort, que vam commemorar el 10 de novembre de 2011.

Fragment

2ª part

PETERSBURG

II. El destí dels poetes

"El segon dia de la meva espera del nou intèrpret l'Al·la Borísova em va portar a la darrera casa on havia viscut l'Alekxandr Puixkin, en un marge del riu Moika, vora de la plaça del Palau d'Hivern.

És una casa pròpia d'un burgés de començaments del segle XIX, una mica fosca i amb mobles rancis i feixucs, d'estil anglès. Passàrem pel despatx i per la biblioteca, on hi havia un gran nombre de llibres clàssics francesos i les obres de Calderón. La guia ens ho ensenyava tot, amb la fredor dels que hi estan avesats. Tot d'una s'aturà davant d'una vitrina i ens mostrà un retrat amb el marc petit, en forma d'oval. Ens ajupirem per veure-hi millor. Era el retrat d'una noia molt jove, amb els cabells bruns recollits en tannara, una diadema al front i unes arracades llarguíssimes. Portava un vestit escotat que li deixava les espatlles nues. Tenia el cap una mica decantat i no somreia. El seu era un rostre perfecte, amb una barbeta volenterosa, una mica rebeca, i uns trets simètrics, proporcionats. El coll era bellíssim, tan treballat com les espatlles. Els ulls miraven amb timidesa i una espurna de tristesa. Duia la boca serrada i perfilada amb gràcia com una cirera. Però potser el conjunt era una mica fred, distanciat i temorenc. Encara que traspuava l'energia de la joventut, la confiança vital dels qui creuen que seran joves eternament".../...

LLIBRE DE SINERA (XXVI)

Ara ve parlant

amb raons de folla,

sola pels rials.

Molt humanament

perd el seny aquesta

pluja de mal temps.

Car sap que no pot

deixar mai de veure's

caminada mort.

Li encenien dits

fanalers d'enlaire

llums de carrer trist.

Per no caure al fons

enclotat de l'ombra

fosca dels alocs.

Perquè es miri en clars

ulls que l'emmirallin,

quan es negui a mar.

imat.wordpress.com