Fa dies que tenia pendent aquest apunt. Ja fa dies que hem acabat el primer curs del Grau de Llengua Catalana a la Universitat de Girona. Ha estat un curs extraordinari, ja ho he anat escrivint als apunts anteriors d'aquesta secció "Recuperant els clàssics". Extraordinari en tots els sentits: el contingut, la intensitat, les classes, la professora -la Mita, un luxe-, les companyes i els companys de la meva "quinta", més o menys, és a dir dels de més de cinquanta anys (llargs) i de les companyes i companys joves que estan fent la carrera (Filologia catalana). Hem treballat la Literatura catalana des del Modernisme fins a la Guerra Civil. Els resultats -les notes- han estat a nivell molt alt.
Tots hem treballat de valent i ara ens convenen les vacances i planificar que farem el curs vinent.
D'un dels autors que hem estudiat durant el curs -Josep Carner- és aquest poema, amb el qual vull desitjar-vos un bon estiu, el que ja ha passat i el que en queda. Dels Fruits saborosos,
Cal·lídia i els préssecs
Ton seny, oh previsora, de mon delit és causa.
De l'arbre en primavera vas respectar la flor
i ara tos braços nus m'allarguen com un do
el fruit perfecte, arrodonit amb pausa.
.
El teu esguard s'ha fet un destí que em vigila.
Semblen els préssecs més rodons en els teus dits.
Apagues cants de cel i fresses de la vila:
és tota com un dia d'agost que no vol crits.
.
Ja de l'estiu van coronant-te les diades
per dol en les memòries dels dies que vindran.
El ventijol s'adorm, les fulles son fermades,
l'aigua reposa amb una claror que està sotjant.
.
Quan alces el teu braç la fruita se't convida;
ella obeeix tes ordres en veure que ets millor:
és més harmoniosa la teva perfecció,
més graciosament arrodonida.
.
En paga de ta ofrena, per a ta boca aparta
fruita de besos aturada en mon brancam;
són determini, són domini i són lligam
i prengueren saó, lentament, de mirar-te.
Imatge: fruitona.com
Els Fruits Saborosos, una lectura que hauria de ser obligada.
ResponElimina*Sànset*
Bon estiu a tu també! Que vagin bé les vacances!
ResponEliminaEl curs vinent ens veurem a la segona part de literatura contemporània, no?
Fins aviat,
petons,
Núria
Gràcies Núria. El curs que ve ens veurem en un lloc o un altra. Jo segurament em matricularé a lectures de literatura universal, no crec que pugui matricular-me a més d'una assignatura.
ResponEliminaLa setmana vinent marxo cap als castells del Loire. Faré la matrícula a començament de setembre.
Com va l'aventura del blog?
Fins aviat.
Petons,
lluís
Sànset, un magnífic poemari i una lectura saborosa i refrescant...
ResponEliminauna abraçada.
Encara no he creat cap altre blog... però tinc en ment obrir-ne un ben aviat. De seguida que m'hi posi, t'ho faré saber. A veure si trobo un moment, perquè ara últimament estic una mica atabalada.
ResponEliminaQue vagi molt bé pel Loire. Pel que tinc entès, és molt maco, però no he tingut l'ocasió d'anar-hi.
Fins aviat ^^
petons
Si necessites un cop de mà, saps que faig per un.
ResponEliminaJa t'explicaré el tomb pel Loire.
Fins aviat.
Fet! ja tinc blog! http://eljoier.blogspot.com/
ResponEliminaa veure si t'agrada ;)
fins aviat
merci per tot
Préssecs com aquests ja no n'hi han... De moment el que queda d'estiu és asfixiant...
ResponEliminaDes del far una mica de brisa.
onatge
Potser són massa perfectes, però encara n'hi ha de bons... Deu n'hi do de l'asfixia de la que parles,es fa difícil d'aguantar... però vindrà el bon temps. Per a mi, saps?, el bon temps és l'hivern i com més hivern... millor! De sempre me l'he estimat més.
ResponElimina