La maternitat d'Elna
Fa un parell de dies va morir a Zuric, Elisabeth Eidenbenz (Zuric 1913-2011), al 97 anys. Elisabeth Eidenbenz va acollir en un palauet del Rosselló centenars de refugiades de la Segona Guerra Mundial que havien de donar a llum.
Va salvar les vides de 597 nens, fills de refugiats republicans reclosos al camp d’Argelers després de la desfeta de la Guerra Civil Espanyola. Va tenir una vida intensa de solidaritat i amor als altres. La seva etapa com a directora de la Maternitat d’Elna ver ser una de les que l’ha van marcar més, però no va ser l’única. Més enllà de la Maternitat d’Elna, Eidenbenz va recórrer Europa, des de Burjassot en plena Guerra Civil espanyola fins a la Viena posterior a la Segona Guerra Mundial, allargant la seva mà a qui més ho necessitava: nens i dones. La biografia d’Elisabeth Eidenbenz ens retorna l’esperança en la humanitat.
Va salvar les vides de 597 nens, fills de refugiats republicans reclosos al camp d’Argelers després de la desfeta de la Guerra Civil Espanyola. Va tenir una vida intensa de solidaritat i amor als altres. La seva etapa com a directora de la Maternitat d’Elna ver ser una de les que l’ha van marcar més, però no va ser l’única. Més enllà de la Maternitat d’Elna, Eidenbenz va recórrer Europa, des de Burjassot en plena Guerra Civil espanyola fins a la Viena posterior a la Segona Guerra Mundial, allargant la seva mà a qui més ho necessitava: nens i dones. La biografia d’Elisabeth Eidenbenz ens retorna l’esperança en la humanitat.
A l’última etapa de la seva vida va rebre nombrosos homenatges. Ens els últims anys va rebre el reconeixement, entre d’altres dels governs francès, espanyol, israelià i català, i també de la població civil.
(Text rebut de Neus Chordà, d'Ara llibres).
Dels molts testimonis que han deixat la seva paraula, per recordar-la i perquè no s'oblidi el que va fer, recullo aquest, de Remei Oliva, extret del magnífic llibre d'Assumpta Montellà, La maternitat d'Elna en imatges*.
Diu així:
"Així que hi vam arribar, tot i que era de nit, ens vam adonar que la Maternitat d'Elna era una casa senyorial, com un petit palauet. Per entrar-hi, hi havia una escalinata dividida en dues per una gran terrassa, que donava a una porta amb bonics vitralls protegits per ornaments de forja.
Al peu de l'escala ens va rebre la directora, la senyoreta Isabel, amb una cordialitat i un afecte que em va arribar al cor. Veníem de passar moltes penúries i tractes vexatoris als camps i qualsevol tracte amable ens semblava especial.
Un cop dins la casa vam quedar impressionades. Hi havia un rebedor immens amb quatre grans taules i bancs, però el que més ens va cridar l'atenció era una gran xemeneia amb un bon foc que presidia la sala contigua al menjador. Veníem mortes de fred del camp, i feia tant temps que no ens escalfàvem d'aquella manera... Semblava que estiguéssim en un altre món.
Els dies van passar de pressa allà a la Maternitat. Estàvem ben cuidades i alimentades. Amb tot, he d'aclarir que no hi havia luxes a la Maternitat, tot era molt rudimentari: les taules, els bancs, els llits... Però el millor era l'afecte que hi posava la senyoreta Isabel. Una bona mostra d'això la vam tenir per Nadal.
Aquells dies propers jo els temia perquè, quan ets lluny de casa, el Nadal és trist: imagina't un Nadal a l'exili. Doncs la senyoreta Isabel ja feia dies que traginava amunt i avall alguna cosa i ho parlava amb les infermeres d'amagat. Tot feia presagiar que preparaven alguna sorpresa. La nit de Nadal ens van fer esperar sense entrar al menjador i, a les set en punt, van obrir les portes. La sala era a les fosques, il·luminada només per espelmes subjectades per pomes, taronges i mandarines. Els coberts estaven disposats en unes tovalles molt blanques de fil, i al damunt hi havia safates amb pollastres rostits guarnits amb boix grèvol.
Les cadires estaven engalanades amb garlandes i en cada seient hi havia un paquet pulcrament embolicat. Al costat dels plats hi havia una targeta amb el nom de cadascuna de nosaltres.
Primer, tot van ser exclamacions d'alegria en veure aquella taula tant ben parada. Però després dels minuts inicials, esva fer un silenci absolut, només trencats pels sanglots dels nostres plors. Unes ploraven en silenci, amagant la cara entre les mans, d'altres no podien resistir l'emoció sense abraçar-se.
Qui podia fer tot allò per nosaltres, cada detall, el menjar, les garlandes... Tot digne d'unes reines, per a nosaltres, que no teníem res per oferir a canvi?"
* La Maternitat d'Elna. Assumpta Montellà.Ed. Ara Llibres, 2008.
- La foto de l'edifici de La Maternitat la vaig fer el 23 de novembre de 2008
- La foto d' Elisabeth Eidenbenz, pertany a blocs.xtec.cat
