Un bon amic m'envia aquest escrit perquè el publiqui al blog.
Vet aquí, doncs, l'Admonició d'un predicador de l'Església d'Isaïes
Fills maleïts de l’església nostra, tinc el cor ple de ràbia, tinc el cap ple de sang i a les mans dinamita perquè percebo el mal com un nus d’escurçons estrenyent-vos els cors. Veig la guilla rient als vostres ulls; veig la blasfèmia a les boques negres; veig també els vostres fills a punt de rebentar de furor i narcòtics, i els seus cossos inflats com si vinguessin del perpetu festí de Baltasar. Hordes extraviades que ofeneu el Senyor: el temps s’acaba.
El Senyor va bastir la ciutat celestial, i us va convidar a entrar-hi. El profeta ho va dir: “Va posar una base d’antimoni i uns fonaments de safir. Els merlets eren robins i les portes de carboncle, i tot el recinte de pedres precioses. I gran va ser el benestar dels seus fills, i va confondre tota llengua que els acusés davant dels tribunals”. Tots vareu menjar mel i mantegada, brossat, mató i recuit, i tots vareu libar la llet inacabable munyida de les cabres i les camelles grasses, i els ceps donaven rius de vi frondós. I varen prosperar les ciutats i les terres de Senyor: les ciutats de la mar i de ponent; les terres de la plana i dels turons. Dolls d’or varen omplir les vostres cases i l’opulència us va botir la còrpora mentre les vostres ànimes es tornaven mesquines.
Fa temps que heu oblidat tots aquests dons, i honreu ídols de plàstic. El flux elèctric us dóna una llum falsa, les ones hertzianes s’han ficat a dins de cada casa, i us maten l’esperit. Teniu el cor inert com el carbó, teniu els ulls de vidre esmerilat, teniu l’oïda dura com un roc, i us afarteu de carn i de toxines. Com els vells embriacs de la ciutat del temple feu tentines de beure tant de vi, i us roda el cap mentre doneu sentències. Balleu com posseïts per forces de l’avern. Els vostres fills han estat derrotats per un imperi d’ombres. Ja de petits creixien com bèsties deformes. Ara les places puden dels seus vòmits. I quan us insultaven, on teníeu el fuet?
I ai d’aquells que s’afarten sense treva criant sagí de porc en el seu cos! Ai d’aquells que es consolen amb pols de cocaïna! Ai dels que no suporten el silenci, i fugen d’ells mateixos, i riuen com cretins davant de la pantalla mirant l’abjecció! Ai dels que només pensen en el joc i en la còpula, i en cotxes com carrosses de Moloc! Ho sé: Heu destruït la ciutat celestial i heu bastit al seu lloc la capital del regne subterrani. Heu fet un contuberni amb el món de la fosca i heu pactat amb la Mort.
Direu els pusil·lànimes: jo no he fet tot això, m’he estat a dins de casa, he vingut com un xai a la congregació, he complert amb la llei i amb el Senyor. Raça de gatamaules!, catèrvola d’hipòcrites! Heu pensat d’on venien els béns que malversàveu? Heu agraït els dons al poderós Senyor? Quin profit heu llevat de les riqueses? Dels vostres arquibancs plens a vessar, dels comptes saturats, de les accions n’haurien de rajar torrents de dineral cap a l’església. I què heu donat? És que la salvació val la misèria que heu tornat al Senyor? Valeu com homes d’or o de llautó amb verdet?
I el Senyor ho sap molt bé: coneix el vostre cos i l’ànima perduda. Els missatgers que té són infinits; l’informen puntualment. Vosaltres no els veieu, i són arreu. Corren pels fils elèctrics i per les canonades, us miren per finestres i càmeres ocultes, espien des de dalt, estan en les partícules de l’aire; entren quan volen a les caixes fortes i comproven els saldos del vostre capital. Us segueixen pel regne de la nit i furguen en els pensaments secrets perquè tenen maneres d’entrar dins del cervell. En les immenses sales de l’empiri, una legió de justos escollits, minuciosos comptables del Senyor, esbrinen la vostra ànima amb tècniques que no podeu concebre. Cada un dels pensaments és estudiat; cada un dels vostres actes és jutjat; cada dòlar de guany és registrat. I el Senyor sap molt bé la magnitud dels pecats que amagueu dins de les vísceres i coneix les riqueses que oculteu.
I Ell tornarà a purificar la terra. Recordeu el profeta: “tot ésser de carn és com herba, tan fràgil com la flor del camp. I l’herba s’asseca i la flor es panseix quan els passa per sobre l’alè del Senyor. L’herba s’asseca, la flor es panseix, però la paraula del Senyor dura eternament”.
Escolteu: ha dictat veredicte d’extermini; ho he sentit i ve d’Ell. Escolteu: s’alça un tumult damunt de les muntanyes com d’una multitud immensurable; s’alça un renou de regnes aliats: és el Senyor que passa la revista als paladins formats, als vencedors superbs muntats en els seus carros de combat, equipats amb armament letal. Han vingut de l’extrem del firmament i es reuneixen en formació: són l’instrumet del seu furor diví per assolar la terra. Veig Josuè davant, a dalt d’un tanc; porta a les xarreteres tres estrelles; l’ha fet el general de les tres ames, i arrasarà les vostres vils metròpolis com va fer amb Jericó, Laquix i Hebró, i totes les ciutats de Canaan. I els seus guerrers no vénen amb llances ni ariets, ni amb espingardes ni armes explosives. El Senyor ha concebut ginys inimaginables de destrucció sistèmica, més enllà del fosfògen i del canó de Gauss, més enllà dels raigs làser d’elevada freqüència, més enllà de les armes nuclears i dels míssils balístics. Lamenteu-vos perquè és a prop el dia de la devastació. Farà servir una tàctica mil cops més destructiva que el Blitzkrieg. Els vostres cors de ferro es dissoldran, us fugirà la sang dels rostres d’embriac, tindreu dolors i espasmes, i us recargolareu com la qui va de part. El cel s’estremirà i la terra es mourà del cigonyal el dia de la seva ira ardent. I no tindrà clemència del fruit de les entranyes, ni tindrà pietat de cap infant. I fins i tot els morts més pecadors seran llançats avall dels seus sepulcres com avortons funestos, horror dels altres morts.
Implacable, convertirà la terra en un desert. La ciutat infernal que heu bastit amb ardor desenfrenat serà com Babilònia que el Senyor va arrasar. Recordeu el profeta: “Babilònia, la perla dels reialmes, no serà mai més habitada ni poblada en els segles a venir. L’àrab no hi plantarà la tenda, ni servirà de cleda als pastors. Serà el catau dels animals del desert, els mussols n’ompliran les cases, els estruços hi habitaran, els sàtirs hi dansaran, les hienes viuran en els castells, els xacals en els palaus luxosos”. I vosaltres, porucs i pusil·lànimes, el Senyor us tractarà com si fóssiu els dèbils de Sió: us vessarà per sobre l’esperit de la son; us clourà les parpelles; us cobrirà amb un vel els caps beneits i dels vostres cervells fugirà el seny. I als vençuts per la gola, lents com vaques, el Senyor us donarà herbes amargues.
Després de la victòria inapel·lable, la terra a cap i ample reposarà tranquil·la. Pujareu, missatgers, a una muntanya, i anunciareu la bona nova arreu. Alçareu la veu forta, missatgers quan clamareu la bona nova al sud. Cridareu sense por tot proclamant a les ciutats del mar: “ha arribat el Senyor. La justícia serà la corretja dels seus ronyons; la lleialtat el cinturó dels seus lloms”.
Llavors “el llop habitarà amb el xai; la pantera jaurà ben a prop del cabrit; vedell i lleó jove pasturaran plegats i els menarà un infant, i el lleó, com un bou, menjarà palla. El nadó jugarà sobre el forat de l’àspid i el deslletat estirarà la mà al cau de l’escorpit”; i res no passarà.
La gent no farà el mal a cap de les ciutats de la muntanya santa, perquè tota la terra serà plena de l’alè del Senyor, com les aigües del mar cobreixen els abismes.
Aquell dia direu: “Us dono gràcies, Senyor, perquè estant irritat contra mi s’ha aplacat la vostra ira i m’heu consolat”. Llavors pouareu l’aigua de la salvació, i cridareu de goig i d’alegria, com ho va fer el poble de Sió, perquè és gran el Senyor enmig de tots vosaltres.
