Seguidors

dimarts 26 de juliol de 2011

LLIBRE DE SINERA (VI) - Salvador Espriu


Ampla taca de so:
va cobrint i extingia
altes cançons de l'aire,
les guspires del foc.

Esdevingut batall
de campana esquerdada,
convoco al pasturatge
la gran fam del ramat.

Ventres llargs, ventres tous
dintre la terra fosca.
A poc a poc ens trien
barrigant la fredor.

En el carner, tresors
d'espesses galeries.
Ben aviat, el cor
del temps estrany, nosaltres,
molls camins, només llot.
Després, aconseguida,
ja per sempre, la pols.

Però cecs pals furgaven
l'eixutesa del sòl
d'aquest no-res. Veniem
a resseguir barrots
de les reixes tancades,
ferien el meu son.

Imatge: davidgp.com

dilluns 25 de juliol de 2011

LLIBRE DE SINERA (V) - Salvador Espriu

Com avui tu, i fins com tu, també, l'endinsat en demà,
aixecàvem ahir damunt la humida arena
castells de joc que sempre la mar d'estiu esborra
amb la seva ampla, contínua, mansa llengua de gos.istes hores. Furgem cercant
Som encaral sorral, i passen ran les ones
xiscles i fum de trens esbalandrats de càrrega,
vers el nord o cap al sud, i s'allunyen per camps
estranys i del tot closos al lent amor dels ulls.
Ombres de guaites , des de la Torre dels Encantats,
vetllen l'injust repós dels erigits en amos
de les més tristes hores. Furguem cercant la sang
del cor del pou ben agostat dels somnis,
amb llargs pals punxeguts de vells captaires.
Ara les petites muntanyes que s'alcen a ponent
es posen una a una mantellines de boira
i entraven en corrua pel gran portal del vespre,
a poc a poc, car toco pel nostre temps ja mort.

Imatge: Torre dels Encantats  Arenys (Sinera) de Mar. Flickr.com

dijous 21 de juliol de 2011

LLIBRE DE SINERA ( IV ) - Salvador Espriu


Mentre sèiem al cancell, en la vetlla d'estiu,
en el repòs de l'aire,
i el llum feia de sobte més trista la claror,
arribaven pels rials lladrucs llunyans dels gossos
de les altes masies de la nit.
Car tota la carena era nit, i la fressa d'un vianant cansat aixecava
de la fosca, a poc a poc, la basarda.
Aleshores algú digué: "He vist avui
moltes orenetes, com pardals, damunt els camps."
I una altra veu: "Potser plourà aviat."
I jo vaig cloure els ulls i els mirava
un a un, ja en llur pau, els meus morts.
I sabia aquest camí sense ells per sempre més
i com passen també els dies que vindran
per la llarga buidor del sorral.

Imatge: cosir.blogspot.com

dimecres 20 de juliol de 2011

POETES AMICS... Isabel Oliva


Astrolabi

He explorat l’univers amb l’esperança
de travessar els misteris.
             Olga Xirinacs

La llum del far és una falç de plata
que dalla la volta negre del cel.
Asseguts a la platja dels còdols, mirem la pluja d’estels,
les llàgrimes dels ulls de Sant Llorens cauen vertiginosament,
llisquen sobre el fons de la nit
tracen un cercle tancat i desapareixen en un instant
en el pou negre de l’infinit.

On van a morir aquestes espurnes lluents?
on s’aturen penjades a mils de milions d’anys llum?
Quan érem petits ens deien que, en fer-se de dia
la marededéu recollia les estrelles dins un cove de vímet,
ara, lúcids i incrèduls, ens aturem a observar
aquest cel en fer-se nit i la lluna plena
com una magnòlia blanca penjada sobre el mar.

I ens meravella i esglaia el misteri del més enllà.

Isabel Oliva Prat
Girona.

Imatge: elsllampecs.blogspot.com

dimarts 19 de juliol de 2011

LLIBRE DE SINERA ( III ) - Salvador Espriu


El vent pel fonoll escampava
a petits trossos la boira esquinçada

-Si proves a collir-la es fon als dits:
el record no la pot aconseguir.

-Els ulls molt lentament l'aplegaran,
car sabien i compten i no dormen mai.

El carro del drapaire s'omplí
de la mercaderia dels bocins.
Del cor del son de la maresma ve,
en fer-se vespre, al pas del'arriet.
S'atansa per la fosca del camí
remor de campaneta la ning-ning.
Arrossega basarda de nit,
desvetlla la fressa dels grills.
Entrava a poc a poc en el carrer,
des de l'estranya tristesa del temps.
Quan s'aturava davant el cancell,
asseguts dintre l'ombra l'esguardem.

La fotografia la vaig fer el 22 de març de 2009 a La Gomera.

dijous 14 de juliol de 2011

LLIBRE DE SINERA ( II ) - Salvador Espriu


Ets en el teu hivern, i aquest fred de la terra,
desvetllat pel magall, sorgit a poc a poc,
puja de cada clot i s'estén i cobria
de closques de secs cargolins el cansament del mur.
Ah, tants petits esforços ja buidats de sentit,
tan lluny encara, i per sempre, del premi dels vidres
que guarden el dret del son i la burla de l'amo!
Però bolla una mata de peix en l'enfosquida mar,
on sén més l'espessor de sapes i d'anquines,
i la mica de vent s'apropa fins al guaret i deixa
a penes un tel de recordada boira en el prim fonoll.

Imatge: naciodigital.cat

dimecres 13 de juliol de 2011

LLIBRE DE SINERA ( I ) - Salvador Espriu

Parlaré de Salvador Espriu amb les seves pròpies paraules. 
Seria agosarat fer-ho amb les meves.
Vull ser una de les veus, poques, que el recordin i el facin present.


Remor de cops d'aixada, no la sents?
Rera les altes tanques de paret.
Sense repòs, però molt lentament,
enllà de la cleda contínua del temps.

Arrencaren els ceps, han cremat els sarments,
damunt la terra bona s'estenia l'erm.
Pel serpent del rial arrosseguem
passos neguitosos d'aquests peus de vell.

La saviesa clamava al guaret,
a les canyes seques que movia el vent:
"Contempla't en mi com esdevens
aconseguida mort de tu mateix."

Ajupits en l'ombra, caven comparets
a les despullades vinyes de l'hivern.
No hi ha llum per tota la buidor del cel.
Només uns cops d'aixada al fons del fred.

dimarts 12 de juliol de 2011

VOLS PUBLICAR ELS TEUS CONTES?


Fa un temps vaig oferir aquest blog amb la intenció de que fos un espai per publicar el que tens guardat al calaix o el que escriuràs i no saps on publicar, i perquè llegeixis el que altres escriuen.


Avui torno a fer l'oferiment amb la novetat que, més a més, podran veure's publicats al Facebook.


ANIMEU-VOS!!

L'ARBRE DE LA INNOCÈNCIA, de 70 POEMES - Quim Español


Era l'arbre benèvol, el dels ocells de març;
hi dormia bressat  per les branques hercúlies.
i la parla profusa de les fulles
sobre les aigües noves de l'estany.
Ha passat molts temperis com en un orgue enorme
han bramat tots els vents dins del brancam
i amb penes i treballs ha retingut la fronda.
Però ara l'arbre pàl·lid ja no canta, 
ja no abraça la pluja apressada d'abril,
ja no gronxa els ocells latents en la penombra
i l'arborada declina, vençuda,
sobre les aigües mortes de l'estany.
Ja no sou, velles branques, els braços atmosfèrics
que tocaven el cel de la innocència.
Sou l'esquelet immens de la infantesa.

Imatge: bocs.xtec.cat

dissabte 9 de juliol de 2011

ARRÒS PAIROLÍ - Josep M. Fonalleras

La Joana Bagur, amiga blocaire, m'envia l'enllaç d'aquest article d'en Josep M Fonalleras, publicat el 7 de juliol de 2011, a la columna "Dues mirades", del Periòdico de Catalunya.

Costa dir adéu a una persona a qui coneixes de fa quasi 30 anys. Tots dos vam quedar finalistes del premi de narrativa curta Just Manuel Casero que organitza la 22 de Girona. Era l'any 1982 i des d'aleshores hem compartit xerrades, presentacions, jurats, sopars, signatures de llibres, taules rodones i unes quantes converses. Ahir al matí, quan vaig saber que Miquel Pairolí era mort, vaig pensar en els nois que vam ser i en els seus llibres, que són, encara que sigui un tòpic, el llegat que no es marcirà. Ni tampoc la seva sobrietat, la seva manera de contemplar el món. El seu blog es titula L'Alzina persevera, que és tota una declaració d'intencions, una poètica. En el seu últim article, ell, escriptor que va esdevenir també periodista, parlava de la cuina de l'escriptura: «Els columnistes tenim les nostres receptes i cadascú elabora l'arròs a la seva manera». Els ingredients de Pairolí eren «el sentit crític, la reflexió, la memòria i una mica de voluntat d'estil», per lluitar contra els poders, «que ens volen dòcils, emotius i oblidadissos». Era un gran article, aquesta última peça d'en Miquel per aEl Punt. En la línia insubornable de tants anys de veure el món i de reflectir-lo en una columna. Avui s'ha de dir ben alt: Pairolí és un prosista de categoria, una veu inconfusible. Un amic que ens ha deixat i a qui reto homenatge en el mateix format que ell tant estimava.



dimecres 6 de juliol de 2011

MIQUEL PAIROLÍ, RECORDANT-TE!

Recordant en Miquel, aquest és un fragment -el començament-, de Cera, la seva novel·la on no cita Girona però que tota ella és Girona, i que vaig llegir al Punt de trobada (el punt exacte on sitúa la novel·la el fragment) de la Rambla de la Llibertat de Girona, participant en les "XII hores de lectura viva".

I
PROCESSÓ D'AGOST

"Quan la comitiva que duia el cos jacent del bisbe va aparèixer al capdamunt de la Rambla, vaig fer uns passos enrere per refugiar-me sota les arcades de pedra. La mare es va adonar del moviment i amb una mirada i un gest apenes perceptible però enèrgic em va ordenar que em situés altre cop al seu costat. Per sortir de casa, s'havia posat un vestit negre, cenyit al cos amb un cinturó, i s'havia cobert amb mantellina, com si anèssim a l'església. Però ens havíem aturat a la Rambla, a esperar, entre la gentada, que passés l'enterrament. Al costat nostre, un home amb americana fosca, camisa blanca i corbata negra, llançava a terra la cigarreta amb què havia entretingut l'estona i trepitjava la burilla, sabates negres de cordons, enllustrades i punxagudes. Altres dones de negre, com la mare, amb el cap cobert, tenien a les mans un rosari o el llibre de les devocions. Un bosc de mitges negres. En el matí d'agost, calorós, el negre embafava tant com la xafogor. Suàvem, callàvem"...  

IN MEMORIAM! EN MIQUEL PAIROLÍ ENS HA DEIXAT...

Acabo de rebre la notícia, en Miquel ens ha deixat. M'afegeixo al que diu en Lluís Freixas al facebook: "Miquel tenim un deute amb tu.
El Club de lectura Sant Narcís vam acollir en diferents ocasions en Miquel a casa nostra. Vam presentar dos llibres seus: Exploracions i Cera. Va formar part del jurat del nostre Premi de narrativa i el vam tenir present a un parell de tertúlies del Club. Sempre disposat a col·laborar.lara
És per això que sentim profundament la seva pèrdua i jo, personalment, d'una manera especial. Havíem forjat una bona i clara amistat.

Miquel, adéu! Et tindrem sempre present. Descansa en pau

CANÇÒ D'ARIEL. de Domini màgic - JOAN VINYOLI


Ben bé cinc braces fondo jeu ton pare:
dels ossos seus se n'està fent coral,
el que eren els seus ulls són perles ara,
ni una mica del que és en ell mortal
no s'ha perdut; una mudança clara
de mar el torna en cosa rica i rara.
Nimfes toquen a morts per ell cada hora: el dring
escolta! ara les sento, ning-nang-ning.

Joan Vinyoli, de Domini màgic
Foto feta a L'Escala, l'agost de 2009

PARAULES AMB PARANY: "TORRÓ" (2)


"cantireta", una amiga blocaire em fa arribar la segona paraula amb parany: "torró", quan s'utilitza per dir que son els beneficis que s'btenen per exercir un càrrec públic.

Les acepcions que es troben al  DIEC no tenen massa relació entre elles, com no sigui, precissament, la paraula "massa", d'una banda per la densitat del torró (de menjar) i de l'altre per la "massa" de diners.

- massa feta d’ametlles, de pinyons, d’avellanes o de nous torrades, amb mel o feta de coco, fruites confitades, xocolata, etc., que normalment es presenta en barres rectangulars. Torrons de Xixona, d’Alacant, d’Agramunt. Una barra de torrons. Torró de massapà, de crema. 


- càrrec ben retribuït, beneficis que s’obtenen exercint un càrrec públic. Hi ha gent que viu del torró!.

dimarts 5 de juliol de 2011

FESTIVAL SHAKESPEARE, DE MATARÓ... R.I.P.

Una nova retallada a la Cultura!

 I van?... I l'aigua que baixa! Ara li ha tocat el torn a Mataró i hom es pregunta: a qui li tocarà la propera bufetada?. Als horaris de biblioteques, llibreries, programes de televisió, institucions... (qüestionats, tancats i/o retallats), etc...els festivals, alguns, ja són carn de canó. 

Ja hi ha algunes amenaces a les que només cal posar data d'execució. Avui he sentit al nou alcalde de Girona, en resposta a la pregunta d'un periodista radiofònic, com posava en el punt de mira el Festival de Músiques Religioses i del Món (justificació, "ja ho vam dir durant la campanya"). I què?, quina mena de justificació és aquesta?. M'estalvio, us estalvio, els qualificatius que em venen al cap. Tothom que vulgui que hi posi el seu. La crisi, magnífica coartada, justifica i justificarà en el futur moltes decisions. Aviat ja no serem els darrers només en comprensió lectora...

És possible que el comunicat de premsa, que reprodueixo, l'hagi publicat algun mitjà (no llegeixo tots els que es publiquen). Jo no l'he vist a cap dels que llegeixo. Per a tots els que no l'hagueu llegit aquí el teniu.

Equip del Festival, a lluitar, i molta sort!!

COMUNICAT DE PREMSA

L’Ajuntament de Mataró suspèn la 9a edici del Festival Shakespeare a Mataró


  • El certamen tenia confirmada la seva celebració per part de l’anterior equip de govern i aprovada l’ajuda de la Generalitat de Catalunya.
  • L’Ajuntament de Mataró suspèn el festival amb la programació tancada a 11 dies de la seva inauguració.
  • La retirada de l’ajuda econòmica per part del consistori tan pocs dies abans de l’inici del festival impedeix trobar vies alternatives de finançament.

Mataró, 27 de juny 2011.- Davant de la decisió unilateral de l’Ajuntament de Mataró i l’Institut Municipal d’Acció Cultural (IMAC) de suspendre la celebració de la 9a edició del Festival Shakespeare a Mataró, comunicada avui en nota de premsa, l’organització del festival manifesta:
· Que la decisió de suspendre la celebració del festival és unilateral i innegociable per part de l’Ajuntament de Mataró, el qual argumenta raons pressupostàries per a prendre aquesta mesura. La decisió s’ha comunicat avui mateix, dilluns 27 de juny, a la direcció del festival i no s’ha plantejat cap debat sobre la possibilitat d’estudiar-ne la viabilitat.
· Que l’equip de govern anterior havia confirmat la realització de la 9a edició i reservat el pressupost per a la seva organització. Entenem que el compromís d’un equip de govern nou ha de respectar els projectes empresos per l’anterior consistori a curt termini que compten amb un pressupost aprovat, i compromès per l’organització en totes les contractacions necessàries (artistes, proveïdors, personal, etc). No coneixem cap cas en el qual un nou govern desautoritzi decisions preses per l’anterior pel que fa a projectes en marxa, si més no fins a l’extrem d’“eliminar-los”.
· És una falta de responsabilitat amb la direcció del festival i les altres administracions vinculades que un ajuntament asfixiï un projecte d’aquest nivell, retirant l’ajuda econòmica a l’organització. El pressupost de l’IMAC era fonamental per a la viabilitat del Festival Shakespeare.
· És una falta de respecte a tot l’equip de treball, artistes, proveïdors, etc, i fins i tot per al públic, anul·lar el festival a 11 dies de la seva celebració. La novena edició del Shakespeare s’estava fent amb uns costos molt ajustats, gairebé amb el 50% del pressupost de l’any passat. I es feia per la complicitat i bona disposició de molta gent, que ajustaven al màxim els seus costos perquè creien en el projecte.
· Si la gestió del dèficit en el pressupost de cultura del present exercici permetia, tot i així, la celebració del festival sense comprometre la resta d’activitats programades per aquest any a Mataró, no entenem que es justifiqui ara la retallada amb aquest argument.
· Respecte a l’argumentació sobre la difusió del festival, val a dir que estava ja en marxa i que si no és més “adient” és una vegada més per raons de pressupost, ja que aquesta partida s’havia vist molt reduïda els últims dos anys en el marc de les retallades econòmiques que el festival venia patint.
· El nou equip de govern, quan estava a l’oposició, ja havia manifestat la seva voluntat de suspendre la celebració del festival, cosa que ens porta a pensar que la seva “eliminació” és una demostració de poder.
· Per últim, la direcció del festival expressa la seva clara voluntat de trobar noves vies de finançament per desenvolupar el projecte, si s’escau, en un nou emplaçament.

DIRECCIÓ DEL FESTIVAL SHAKESPEARE

dilluns 4 de juliol de 2011

PARAULES AMB PARANY: "ROSSINYOL" (1)

Hi ha paraules que tenen acepcions populars poc afortunades. Ahir, comprant unes sabates, a les rebaixes, vaig sentir, ja ho havia sentit abans, aquest comentari: "Aquest any està molt malament, només han tret "rossinyols".


I consultant el diccionari del DIEC hi trobo només accepcions positives:


- ocell... notable per la bellesa del seu cant...
- bolet... de carn abundant i aromàtica...que és un excel·lent comestible...
- ferro prim... que a falta de clau... (ens pot treure d'una emergència i obrir una porta). També és veritat queens la poden obrir...
- cantiret que, ple d'aigua, ple d'aigua i bufant pel broc petit,imita el cant dels ocells.
- registre d'efecte del'orgue.


Vet aquí, doncs, com algunes paraules tenen doble sentit. S'admeten col·laboracions, m'ajudeu a fer-ne una llista?