Imatge: fundaciójvfoix.cat
El 29 de gener es compleixen 25 anys de la mort de J.V. Foix. Amb la transcripció del seu poema Sol i de dol, vagi un avançament del meu homenatge al gran poeta que va ser.
Sol i de dol
Sol i de dol i amb vetusta gonella,
Em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m'aturen, astuts.
I dic: On só? Per quina terra vella,
-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D'astre ignorat m'adreç passos retuts?
Sol, sóc etern. M'és present el paisatge
De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:
Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany
O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja vaguí, i, de Déu, el parany
Per heure'm tot. O del diable engany.
El gran Foix, com molts altres de la seva generació, tan desconegut/ts ara. És d'agrair l'esforç que fas per mantenir-los vius (o ho serem menys nosaltres).
ResponEliminaUna abraçada
Manel
Un dels nostres poetes contemporanis més importants. No trobes que se'n parla poc? Hi ha poemes seus gairebé (o totalment) surrealistes. Tot i que sigui difícil d'entendre'ls cal gaudir del ritme, les rimes, la sonoritat dels mots. Crec que podem parlar de melodies, acords, arpegis, ... És una meravella.
ResponEliminaAlmenys per a mi que no he sabut mai de fer poesia.
Si, trobo que se'n parla poc, com es parla poc d'Espriu, de Agustí Bartra i d'altres, que també són una meravella.
ResponEliminaGràcies, Xavier.
Gràcies, Manel. És per aquesta raó que dius que reivindico Espriu, transcrivint al blog El llibre de Sinera.
ResponEliminaSalut!