Ara ve parlant
amb raons de folla,
sola pels rials.
Molt humanament
perd el seny aquesta
pluja de mal temps.
Car sap que no pot
deixar mai de veure's
caminada mort.
Li encenien dits
fanalers d'enlaire
llums de carrer trist.
Per no caure al fons
enclotat de l'ombra
fosca dels alocs.
Perquè es miri en clars
ulls que l'emmirallin,
quan es negui a mar.
imat.wordpress.com
Tantes vegades que l'hem llegit, i tantes vegades ens emociona... Espriu és Espriu.
ResponEliminaHola Lluís, gràcies per passar pel meu blog. Jo no et coneixia tampoc, ja veus entre uns i altres ens anem coneixent.
ResponEliminaQuan vulguis, quan puguis les teves paraules seran benvingudes i aquestes vindran plenes de seny, no pas plenes de folla, com diu el poema.
Una abraçada!
Segueixo el teu blog, Dafne. Gràcies per acollir els meus comentaris, que vindran amb tot el seny que pugui.
ResponEliminaFins aviat.
Teresa, tens raó,quan més el llegim, més ens emociona i més ens interpel·la. Potser per això ens incomoda. Espriu és Espriu, i tant!
ResponEliminaFins aviat.