25 ANYS SENSE FOIX

El desembre de 1970, Edicions 62 editava el primer volum d'una col·lecció de poesia, "Els llibres de L'Escorpí, que amb una àmplia i acurada selecció de poetes va suposar una important aportació a la difusió d'un gènere que era, i d'alguna manera continúa sent, minoritari pel que fa al nombre de lectors.

La col·lecció s'encetà amb J.V. Foix i el seu llibre Darrer comunicat, llibre de prosa poètica. Aquest va ser el primer llibre que vaig llegir de l'autor. Vindrien després Sol i de dol, On he deixat les claus?, Onze Nadales i un Cap d'Any, Cròniques de l'ultrason... i més endavant L'estrella d'en Perris, Tocant a mà...

El meu homenatge personal és per el que per a mi va representar la seva lectura, la lectura d'un poeta de cap a peus. 

Darrer comunicat

"Venia jo tot sol pel camí vell de Roses. Ja les perdius s'ajocaven, i els pocs conills que els caçadors desesmats han deixat lliures em saltaven, sorpresos, per entre les cames. Mirava les vinyes, els olivars i els pins vells i els novells, i els recs, els còrrecs i els torrents, com si fos la darrera vegada. Sentia degotar l'aigua d'una  sequiola la fressa d'un ocell que no encerta la branca, les darreres cigales i els primers grills vesprejants. Sentia, llunyans, el batec sec i ritmat de les barques del bou que tombaven el cap de la Selva, camí del port, el monòton brogit dels motors que empenyen els vehiccles per les carreteres perquè l'home arribi a Enlloc aviat, i la fressa del mar que mancava. Mirava con naixien els estels i com alentien els satèlits. Vaig arribar allà del moll quan passen les noies amb aires de festa, sense draps ni lligats, com un infant que acaba de venir. Un que conec, del Pòsit -el qui boga amb més delit quan el motor s'enfarritja-, em va donar, sense fer-hi comentari, i amb estranyesa de tots dos, un paper que algú volia que em passés. Diu: Ja no hi ha mots per a dir que els mots ja no són mots i que tot just si guardem la paraula. Els han passat per la mola dels màrtirs, els han penjat a la forca més alta, els han lapidat a les barricades, els han guillotinat al pla de l'alçament, els han assassinat a l'altra cantonada, els han passat sota la roda d'un vehicle, els han estripat com un bou a l'escorxador, n'han donat la sang a beure al feram, n'han polvoritzat els ossos per adobar els erms, els han desvirginat a les redaccions dels diaris, els han vomitat els novel·lastres i els poetastres, els n'han llevat la pell, l'han assecada i l'han feta tibant per als timbals de guerra. Si dellà la paraula teniu encara un mot per dir, pur com la brisa matinera, clar com l'estel de l'alba, fort com el vi de les terres costeres, net i novell com la sentor de les gleves girades, no proveu pas de dir-ho: us escurçaran la llengua".