LA PRIMAVERA - Dos llocs, dues visions...

Dues descripcions de la primavera, de dos llocs ben diferents en els dos llibres que he acabat de llegir aquests dies de festes. El llibre de Durham, de Miquel Desclot i El carrer estret, de Josep Pla (aquest lectura de l'assignatura "Literatura catalana de la postguerra", d'aquest curs a l'UdG).
Descripcions riques en matisos, i en consonància amb els llocs on es situen: Durham (Gran Bretanya) i el Baix Empordà (Catalunya). 


Del Llibre de Durham: 

"Per fi la primavera s'ha ensenyorit d'aquest país que tant se li resistia. Tot al llarg de la baga que descriu el Wear entorn del promontori episcopal, la mata d'arbres gegantins que la nuesa igualava durant l'hivern ha esdevingut una atapeïda esponja en tots els matisos del verd i ha retornat el nom a cadascun dels arbres. Amb l'estudiada naturalitat dels parcs anglesos, el freixe i el salze riberencs hi conviuen amb el roure, el til·ler o el faig morat; el teix de ressonàncies fúnebres i el grèvol brillantíssim hi fan costat al sicòmor, a l'om malalt o a la servera; el castanyer d'Índia i l'arç al pollancre, al faig o al saüquer... La varietat, sota una aparença de conjunt homogeni, és tan extensa que he de reconèixer que un profà com jo s'hi perd sense esperança. I ja no diguem si abaixo els ulls fins a la tofa d'heures, esbarzers i flors anònimes que la densa humitat de la ribera manté en ufana turgent.
En aquesta espessor de branques atretes pel riu, els ocells han desaparegut pràcticament de la vista per refugiar-se a les anfractuositats de l'oïda: fins la gralla i el corb es perden en els llimbs de verdors sobreposades. Només molt de tant en tant un pinsà o un tudó es deixen veure misericordiosament. La merla, el pit-roig i el tord, ocells d'entresol, encara es poden arribar a distingir, amb paciència, en la penombra del sotabosc"...


Del Carrer estret:

"L'endemà al matí vaig obrir la finestra de l'habitació i vaig trobar-me 
amb un dia deliciós. Un dia típic dels voltants de Sant Joan de juny, amb tota la força de l'estiu incipient i totes les gràcies de la primavera granada. La finestra donava a la part de darrera de la fonda; es veia, a primer terme, un petit hort amb un llimoner, un cirerer d'un verd acarminat, ple de cireres i una figuera vella d'una pompa rodona com les anques d'una euga. Més enllà hi havia una gran tofa de verd dens, que vaig suposar que era el dels plàtans de la carretera. Per les escletxes que feien les branques es veien els teulats de les cases de Torrelles, pigallats, daurats, cadmis, de color de pela d'albercoc. La llum era mòrbida i fresca -la llum de quarts de vuit del matí. L'aire, finíssim- i venint de Barcelona, on l'aire sol ésser tan espès, d'una finor d'espasí. Però l'esperit d'aquella petita meravella era la calma i el silenci que semblava flotar sobre la terra: una calma extasiada, un silenci gairebé trèmul que la xerradissa dels ocells, el lladruc remot d'un gos o una veu humana semblaven fer especialment delectable"...


Imatges: elnasses.blogspot.com i amicsarbres.blogspot.com