L'AGULLA DAURADA - Montserrat Roig

L'agulla daurada. Palau d'Hivern (Leningrad)

Imatge: blogs.xtec.cat

Aquest mes el Club de lectura Sant Narcís (A) llegim L'Agulla daurada, de la Montserrat Roig, novel·la que va editar Edicions 62, en la col·leció "Cara i Creu", l'any 1985. 

Serà una lectura i la tertúlia a l'entorn de la novel·la i l'autora, com a homenatge al vintè aniversari de la seva mort, que vam commemorar el 10 de novembre de 2011.

Fragment

2ª part

PETERSBURG

II. El destí dels poetes

"El segon dia de la meva espera del nou intèrpret l'Al·la Borísova em va portar a la darrera casa on havia viscut l'Alekxandr Puixkin, en un marge del riu Moika, vora de la plaça del Palau d'Hivern.

És una casa pròpia d'un burgés de començaments del segle XIX, una mica fosca i amb mobles rancis i feixucs, d'estil anglès. Passàrem pel despatx i per la biblioteca, on hi havia un gran nombre de llibres clàssics francesos i les obres de Calderón. La guia ens ho ensenyava tot, amb la fredor dels que hi estan avesats. Tot d'una s'aturà davant d'una vitrina i ens mostrà un retrat amb el marc petit, en forma d'oval. Ens ajupirem per veure-hi millor. Era el retrat d'una noia molt jove, amb els cabells bruns recollits en tannara, una diadema al front i unes arracades llarguíssimes. Portava un vestit escotat que li deixava les espatlles nues. Tenia el cap una mica decantat i no somreia. El seu era un rostre perfecte, amb una barbeta volenterosa, una mica rebeca, i uns trets simètrics, proporcionats. El coll era bellíssim, tan treballat com les espatlles. Els ulls miraven amb timidesa i una espurna de tristesa. Duia la boca serrada i perfilada amb gràcia com una cirera. Però potser el conjunt era una mica fred, distanciat i temorenc. Encara que traspuava l'energia de la joventut, la confiança vital dels qui creuen que seran joves eternament".../...