MICHELANGELO BUONNARROTI (MIQUEL ÀNGEL) - "Sol, jo, cremant a lombra"

Michelangelo Buonanarroti (Miquel Àngel) 

Imatge: totallhystori.com

Segur que la lectura de El llibre de Durham, m'ha portat a la cerca d'altres obres del seu autor, en Miquel Desclot. Tot i que ja fa un temps que vaig llegir, i el rellegeixo sovint, el seu llibre Saps la terra on floreix el llimoner?, que recull traduccions de Dante, Petrrarca i Michelangelo, avui he començat la lectura de Sol, jo, cremant a l'ombra, una antologia poètica del poeta, escultor-autor del David, de la Pietà i de tantes i tantes altres obres.

M'ha agradat el primer poema del llibre i especialment el quart, dels que he llegit avui:

2

Sol, jo, cremant a l'ombra m'arroento

quan dels seus raigs despulla el món el sol:

tots els altres per goig, i jo per dol,

prostrat a terra, em planyo i em lamento.

4

Com es complau la trenada, i xalesta,

de flors en crina d'or d'una, garlanda,

en que l'una empeny l'altra i la comanda
per qui serà el primer a besar la testa!


Contenta tot el dia està la vesta
que serra el pit però més avall branda,
i el que or filat es diu com una randa
tocant galtes i coll tothora resta.


Però més gaudi i tot crec que frueix
la cinta amb punta d'or, feta amb tal tempre
que prem i toca el pit que lliga en llaços.


I el senzill cinturó que amb nus cenyeix
sembla dir-se: aquí penso estrènyer sempre.
Què faran, aleshores, els meus braços?

I-2. Com escomplau la xalesta garlanda trenada de flors sobre la cabellera d'or d'una [dona].

3-4. Les flors s'empenyen endavant elles amb elles, perònomésla primera assolirà la fita de besar la testa.