La roda de proa ja s'alçava al davant,
però no m'ha vingut a deslliurar
encara de les voltes de l'estrany
solc momentani pels camins del mar.
De retorn al no-res, conec abans
l'esforç possible del meu pas
i recordo com el poble va lluitar
entorn dels pous per la serra colgats.
Ai, mancaments, aquest pes sempre igual
que anomenem la nostra llibertat!
Quan es nega la pluja en el llindar
de la gran calma on ancoren la nau,
el cel de l'últim torb s'afeixugà
damunt el clos, i n'allunyo l'esguard.
però no m'ha vingut a deslliurar
encara de les voltes de l'estrany
solc momentani pels camins del mar.
De retorn al no-res, conec abans
l'esforç possible del meu pas
i recordo com el poble va lluitar
entorn dels pous per la serra colgats.
Ai, mancaments, aquest pes sempre igual
que anomenem la nostra llibertat!
Quan es nega la pluja en el llindar
de la gran calma on ancoren la nau,
el cel de l'últim torb s'afeixugà
damunt el clos, i n'allunyo l'esguard.
Imatge extreta de Google
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada