És l'emotiu record d'allò terrible que va succeir cap a les darreries de la llarga nit del franquisme i que sempre serà un testimoni d'aquella barbàrie.
“El dia 2 de març de 1974 al matí donaven garrot a Salvador Puig Antich, a la presó Model de Barcelona. Aquell dia Barcelona es va sentir agredida...” Així comença el preàmbul d'un llibre amb passatges corprenedors. ÒMNIUM La Selva te'n porta unes paraules nocturnes que expliquen les seves últimes hores, passades en capella amb les seves germanes.
https://mail-attachment.googleusercontent.com/attachment/?ui=2&ik=e887f4ca59&view=att&th=135cf8ae66d6a853&attid=0.1&disp=inline&safe=1&zw&saduie=AG9B_P-5_E
Imatge: republicanonotesientesactua.blogspot.com

Han passat molts anys, hi he pensat mil cops, i no deixa d'esgarrifa'm...
ResponEliminaEncara esgarrifa, Agnès, per més temps que passi. La consciència no oblida...
ResponEliminaUna abraçada.
Un dels darrers assassinats del franquisme. Si la memòria no em falla me'n vaig assabentar pel TeleExpress. Va ser com un cop de puny ferotge a l'estòmac que em va ennuvolar la vista.
ResponEliminaUn cop de puny que encara ens fa mal a molts, Xavier.
ResponElimina