El desig de repós no serveix de refugi,
no hi ha cap emparança en el pou davallat.
Car sóc comprès en l'ordre indefugible
del torb que engendren els meus vells mancaments.
Ah, jutge, jutge de mi mateix, i alhora
apassionat acusador davant aquest jutge!
Però la veu s'escanya en atansar-se el ventre
sacsejat de rialles, tibant a seny d'inflor.
Vaig escriure un poema en anglès sobre aquest tema, que és inèdit. Intel·ligent i mordaç, esgarrapa sense veure's a cop d'ull la ferida interna. Bon Sant Jordi, Lluís, i una abraçada ben forta!
ResponEliminaBon Sant Jordi, cantireta! T'he enviat un correu demanant-te el poema per inclore'l a la secció Poetes amics. Puc contar-hi?
ResponEliminaUna forta abraçada.