RECORD DE MERÇÈ RODOREDA

Oriol Ponsatí-Murlà

Girona

Avui fa 29 anys, a les 13,25 hores, moria a Girona Mercè Rodoreda. Ho feia a la desapareguda clínica dels germans Muñoz, al número 76 de la Gran Via de Jaume I. Aquest edifici de façana neoclàssica avui acull una gran botiga de roba als baixos i no ha conservat cap traça del seu recent passat hospitalari. Que l'autora de la novel·la pòstuma  La mort i la primavera decidís deixar de viure un 13 d'abril deu entrar dins el guió que el destí escriu per a escriptors com Rodoreda, l'obra i la vida dels quals són difícilment destriables. Que ho fes a Girona tampoc no és estrany. 

Els dos moments que reflecteixen millor la relació de Rodoreda amb Girona són, tots dos, tristos: el primer, el seu pas per la nostra ciutat, el 23 de gener del 1939, a bord d'un bibliobús que la va portar cap a la frontera, camí d'un exili etern. El segon, justament el de l'agonia, quan l'escriptora abandonas el seu refugi de Romanyà de la Selva, el Senyal Vell, per passar els seus últims dies en una habitació de la Clínica Muñoz. Després de la seva mort, erl cos de Rodoreda fou instal·lat en una capella ardent al Palau Solterra del carrer Ciutadans, seu del Departament de Cultura de la Generalitat a Girona.

 En el triangle que dibuixen Barcelona, Ginebra i Romanyà de la Selva, la ciutat de Girona queda en una situació marginal i del tot secundària. Quan Rodoreda, el 1972, sinstal·là al cor de les Gavarres, a la casa de la seva amiga Carme Manrubia, ho va fer per posar fi a una etapa que havia tingut Ginebra per escenari i Armand Obiols (mort l'any anterior) com a principal personatge.  I l'establiment de  l'escriptora al Baix Empordà té una immediata traducció literària: l'esclat de la naturalesa, que es converteix en autèntic personatge de tota la producció que va de Mirall trencat fins a La mort i la primavera, passant per Viatges i flors i Quanta, quanta guerra...

I això no obstant, el veinatge de Girona amb Romanyà de la Selva i la seva mort a la nostra ciutat bé haurien de fer més viu el gironisme de Rodoreda. La ciutat només li té un carrer dedicat, inhòspit i perifèric, al barri de Palau. Es pot dir que tot l'interès que Girona ha posat en la figura de Rodoreda el trobem focalitzat en les diverses i encomiables iniciatives que la Càtedra Maria Àngels Anglada i la seva directora, la professora Mariàngela Vilallonga, han dut a terme posant de relleu la importància de Romanyà de la Selva per comprendre l'última etapa de l'escriptora. Aquesta és una tasca fecunda i indispensable, que ens marca el camí per estrènyer els llaços entre Girona i l'escriptora que hi va morir a la primavera.


Text publicat al suplement Girona, de La Vanguardia, 13 d'abril 2012
Imatge extreta de Google.