CLUB DE LECTURA SANT NARCÍS - PREMIS DE NARRATIVA 2009 (II)

Portada del llibre Premis de narrativa Sant Narcís

Recull de relats guanyadors 2009-2011

A pocs dies de la presentació del llibre "Premis de narrativa Sant Narcís - Recull de relats 2009-2011", segon volum de la col·lecció, que aplega els treballs que varen ser premiats en aquest període (el primer va ser editat el juny de 2008 i reunia els dels guanyadors entre 2006-2009), us n'ofereixo una petita mostra.


JOSEP AGUSTÍ LLORET
Girona.


Despintat
2n. Premi 2009

"Qui demana al cel hauria de saber que hi ha vegades que de dalt de tot en cauen peticions materialitzades i encara que això sigui emocionant s'ha d'anar amb compte perquè, si qui demana és encantat, una comanda concedida pot ser com un roc al cap. A mi em va caure una setmana per `pintar en una casa rural de Carcassona, i segurament hi hauria hagut d'anar amb casc.


Diumenge
Vaig marxar havent dinat, amb una maleta preparada per la Paula, un munt de teles i pinzells, i amb una llibreta amb idees i esbossos de qui sap quants anys enrere. Mai no m'ha agradat gaire conduir però aquell dia m'omplí d'energia, el cotxe era bastant nou i afrontava el primer desplaçament llargbamb música de jazz a la ràdio. En ple solo de saxo vaig tocar el cel: me n'anava a pintar, i tota una setmana.
Unes dues hores després un núvol blau elèctric va tapar el sol i la llum es va tornar punxeguda, irritant. A la ràdio em va costar trobar música i quan ho vaig fer la van canviar per una divagació a quatre veus sobre l'educació dels valors republicans, francesos és clar. Vaig silenciar l'aparell, tot fos tn fàcil. Vaig mirar de concentrar-me en pensaments positius, i em vaig felicitar per haver-la encertat tant en triar el cotxe. La Paula en volia un altre de més barat però em vaig enrocar amb la frase comodí que tantes vegades ella ha dit quan ha volgut comprar altres coses: "Al final el que sembla car és el més barat". A 130 i com si res , només una remor llunyana de satisfacció, com el ronc d'un gat ben arraulit, com un rocker enamorat d'una sola nota del baix, fantàstic. Les primeres gotes de pluja, grosses com una nou, cada cop menys espaiades, van posar-hi la percussió: el parabrises marcava el ritme de l'engoliment de quilómetres. La cortina d'aigua semblava que volia amagar la desfilada de cotxes amb els ulls encesos a l'altra meitat de l'autopista. Vaig notar un pes a les parpelles cada cop més abrigador i una mica després com el conductor de darrere martellejava el clàxon.
Els de la ràdio potser havien aturat la tertúlia"...


Josep Agustí Lloret, és corrector del Diari de Girona
Viu a Girona


Imatge: Club de lectura Sant Narcís