Seguidors

dimarts 15 de maig de 2012

GABRIEL FERRATER... EN EL RECORD


Fa uns dies s'acomplien quaranta anys que Gabriel Ferrater va decidir, com anys abans havia dit que ho faria, posar fi a la seva vida. Havia dit que no volia "fer olor de vell". Així ens va deixar el poeta, el crític, el lingüista... 
El seu record és un pretext, com diu Oriol Ponsatí-Murlà*, "...com tots els aniversaris, per recordar i rellegir l'obra d'un dels poetes i intel·lectuals més polifacètic que ha donat la nostra cultura. Però, a quaranta anys de distància, és un bon moment, també, per preguntar-nos què ens queda realment, de Ferrater".


Entre altres coses ens queda la seva poesia, per exemple...


BOIRA
Molt abans que te'ls tornis vella i grisa, 
l'ombra del núvol meu damunt l'estesa
de natura i conreu: la teva terra,
com un floc lleu de cendra, imperceptible.
per tots ells, però encara no per tu,
quan se l'endugui un últim pàl·lid vent
s'arrissarà convulsa per l'adéu,
i et deixarà el record d'un fred caduc.
Sé com, després, se'ls obriran les vies
del sol, quan, dins la múltiple sorpresa
de fulles nobles, els fibli l'orella
l'àgil flauta infernal del teu migdia.
Ho sé jo, que ara emboiro el teu profund
crepuscle matinal. Tot desesper
d'alçar-me, m'emparraco en esbarzers
i omplo de plor còrrecs d'incertitud.


(Poema del llibre Les dones i els dies)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada