Pels mancaments
atansa el torb
la inflor del ventre
de la mort.
Els músics rars
dintre de l'ou
afinen cordes
i fiscorns.
L'alta amplitud
del cel no romp
el dens esglai
parat del grop.
Llevant és fosc,
ponent és orb.
Avall i amunt
no hi ha claror.
Braços de pop
a poc a poc
van escanyant
els nostres mots.
A l'esbotzat
concert jo sóc
tibant, sofrent
pell de tambor.
Venia l'aigua
a grossos bots
pels llargs rials.
Els gossos folls
de les canilles
de la por
m'esparrecaven
vells enyors.
I llença el temps,
sense remor,
ben arrasats
el camp, el bosc,
la cort, la llar,
l'hiumil rebost,
a mar uns ulls
eixuts de plor,
ganyes de peix,
tel de moltó,
deixalles, sang,
un brut sarró,
un cap ja buit
de tot record.
La foto la vaig fer a L'Escala, el 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada