Miquel Plana
La mort d'en Miquel em va agafar de sorpresa, via facebook. Després vaig rebre un parell de trucades, d'amics comuns, però ja havia parat el cop.
La coneixença amb en Miquel era de temps, de l'època de l'escoltisme, de l'època de l'amistat amb "els d'Olot": en Tomàs Costa, en Gaspar, en Lluís Sacrest, dels Bonet i "El Drac" -la seva llibreria, que quan va obrir va ser una llibreria "progre", una alenada fresca, on podies trobar llibres impensables per aquells temps i on els contactes i les tertúlies eren habituals-. Temps dels primers tanteigs de reivindicacions cíviques de la mà d'en Quim Español. Temps, també, de Puigsacalm -del camí dels ganxos-, de Joanetes, d'El Mallol, del Carrilet, i de tants altres llocs...
M'agradava d'en Miquel, per damunt de tot, la seva senzillesa i la seva modèstia. La mena de timidesa que irradiava i el seu somriure, lleument insinuat, li donaven un aire tranquil. La seva dedicació i amor als llibres van fer-lo "famós". Jo famós?, em va dir un dia, jo sóc d'Olot.
Ens veiem poc, -els camins ens porten a cadascú per indrets diferents-, però darrerament haviem coincidit en algun acte cultural i l'afecte continuava intacte.
Dos gravats seus, a casa, m'el faran present sempre, com des de fa anys.
Havia coincidit amb en Miquel Plana en alguna taula rodona, sovint per parlar d'art i artesania, que ell tenia molt integrat.
ResponEliminaEra un artista molt complet. Sobretot la tasca de bibliòfil, que ha estat molt important.
ResponElimina