Seguidors

dijous 28 de juny de 2012

"UN LLIBRE DE RECORDS" - JOSEP PLA - 60è ANIVERSARI DE LA PUBLICACIÓ


Fa dies vaig penjar un post parlant d'aquest llibre i copiant-ne un fragment. En aquell moment no s'habia publicat -o jo no havia llegit- cap notícia referent a la commemoració del 60è aniversari de la seva publicació. Ara, en pocs dies, la premsa ens ha fet saber que es preparen un seguit d'activitats per aquest esdeveniment: la presentació de la reedició del llibre amb un pròleg de Narcís Comadira; una ruta literària / visita guiada per Girona que inclou visita a la Casa Masó, sopar al restaurant Savoy, de l'Hotel Peninsular i una entrada gratuïta a la Fundació Josep Pla; una exposició bibliogràfica i la publicació d'una guia de lectura; un cicle de conferències al Centre Cultural La Mercè; una lectura pública i participada de fragments del llibre i l'exposició "A l'ombra de Josep Pla".

Sens dubte serà una commemoració excel·lent i memorable, als actes de la qual sería desitjable que hi hagués una participació el més nombrosa possible.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/551815-el-tamis-plania.html

dimecres 27 de juny de 2012

ZAIRA - Les ciutats invisibles - Italo Calvino


Les ciutats i la memòria. 3.


"Ben inútilment, magnànim  Khubilai, miraré de descriure't la ciutat de Zaira, la dels alts bastions. Et podria dir de quants graons son fets els carrers d'escala, de quina mena els arcs dels porxos, de quines làmines de zenc són recobertes les teulades; però sé que seria com si no et digués res. No és feta d'això la ciutat, sinó de relacions entre les mesures del seu espai i els esdeveniments del seu passat: la distància de la base d'un fanal i els peus pendulants d'un usurpador penjat; el fil estès des del fanal fins a la baraneta del davant i les garlandes que empavesaven el recorregut del seguici nupcial de la reina; l'alçada d'aquella baraneta i el salt de l'adúlter que la descavalca a l'alba; la inclinació d'una canalera i el pas majestuós d'un gat que s'enfila a la mateixa finestra; la línia de tir de la neu canonera apareguda de sobte rere el cap i la bomba que destrueix la canalera; els estrips de les xarxes de pesca i els tres vells que asseguts al moll per adobar les xarxes s'expliquen per centèsima vegada la història de la canonera de l'usurpador, de qui es diu que era un fill adulterí de la reina, abandonat quan era un nen de bolquers allí, al moll.
D'aquesta ona refluent dels records, la ciutat se n'amara com si fos una esponja i es dilata. Una descripció de Zaira tal com és avui dia hauria de contenir tot el passat de Zaira. Però la ciutat no diu el seu passat, el conté com les línies d'una mà, escrit a les cantonades dels carrers, a les reixes de les finestres, en els passamans de les escales, a les antenes dels parallamps, en les astes de les banderes, cada segment solcat ell mateix per raspadures, osques, incisions, canonades".


Text: Les ciutats invisibles. Italo Calvino. Empúries, desembre 1985
Imatge: lupettidellaestepa.it

dijous 21 de juny de 2012

LA LITERATURA - Emili Teixidor



"Sense la literatura no seriem el que som. 
No seriem humans"


Emili Teixidor


Imatge: toniaira.cat

dimecres 20 de juny de 2012

EMILI TEIXIDOR, EN EL RECORD


Ahir va morir a Barcelona, als 78 anys, l'escriptor i pedagog Emili Teixidor

El disset de març de 2005 començava a caminar el Club de lectura Sant Narcís. Fa, doncs, un xic més de set anys que mes rere mes, excepte juliol i agost, ens reunim per fer la tertúlia sobre el llibre que hem llegit durant els darrers trenta dies.

El nostre senzill, però sentit, record i homenatge és avui per aquest immens home i escriptor que ha estat l'Emili Teixidor. El primer llibre que vàrem llegir i comentar va ser Pa Negre


Imatge: elpuntavui.cat

dilluns 18 de juny de 2012

DOROTEA - Les ciutats invisibles (III) - Italo Calvino


Les ciutats i el desig. 1.


"De la ciutat de Dorotea, se'n pot parlar de dues maneres: dir que quatre torres d'alumini s'aixequen dels seus murs flanquejant set portes del pont llevadís de ressort que cavalca el fossar l'aigua del qual alimenta quatre canals verds que travessen la ciutat i la divideixen en nou barris, cadascun de tres-centes cases i set-centes llars de foc; i tenint en compte que les noies per casar de cada barri es casen amb joves d'altres barris i les seves famílies bescanvien mercaderies que cadascuna té en exclusiva: bergamotes, ous d'esturió, astrolabis, ametistes, fer càlculs a base d'aquestes dades fins a saber tot allò que es vulgui de la ciutat en el passat, el present, el futur; o bé dir com el cameller que m'hi va portar: "Hi vaig arribar a la primera joventut, un matí, molta gent caminava de pressa pels carrers cap al mercat, les dones tenien dents formoses i miraven fixament als ulls, tres soldats en un teulat tocaven el clarí, pertot arreu giraven rodes i voleiaven papers de colors. Fins aleshores no havia conegut sinó el desert i les rutes de les caravanes. Aquell matí, a Dorotea, vaig sentir que no hi havia cap bé de la vida que no em pogués esperar. Amb el pas dels anys els meus ulls van tornar a contemplar les esteses del desert i les rutes de les caravanes; més ara sé que aquest només és un de tants camins que se m'obrien aquell matí a Dorotea".



Text: Les ciutats invisibles. Italo Calvino. Empúries, desembre 1985
Imatge: www.lecittainvisibili.com

dimecres 13 de juny de 2012

ISIDORA - Les ciutats invisibles (II) - Italo Calvino


Les ciutatas i la memòria. 2.


"A l'home que cavalca llargament per terres feréstegues li ve el desig d'una ciutat. Finalment arriba a Isidora, ciutat on els palaus tenen escales de cargol incrustades de cargols marins, on es fabriquen segons les regles de l'art llargavistes i violins, on quan el foraster no es decideix entre dues dones en troba sempre una tercera, on les lluites de galls degeneren en batalles sagnants entre els apostadors. Ell pensava en totes aquestes coses quan desitjava una ciutat. Isidora és, per tant, la ciutat dels seus somnis: amb una diferència. La ciutat somiada el tenia a ell de jove; a Isidora hi arriba en edat avançada. A la plaça hi ha el mur petit dels vells que miren passar la joventut: ell es troba assegut en filera amb ells. Els desitjos són ja records".

Text: Les ciutats invisibles. Italo Calvino. Empúries, desembre 1985
Imatge: flickr.com

DIOMIRA - Les ciutats invisibles (I) - Italo Calvino -

Hi ha llibres que enganxen només de començar a llegir-los. És el que em m'ha passat amb Les ciutats invisibles, d'Italo Calvino. És un llibre que transmet una meravella d'olors, de colors i sensacions i que, tot i sabent que les ciutats que descriu són invisibles, i irreals alhora, fascinen pels seus detalls i la seva subtilesa.


"Marco Polo, viatger imaginari, li parla a Kublai Khan, emperador dels tàrtars, de ciutats impossibles -una ciutat microscòpica, una ciutat teranyina, una ciutat bidimensional... 
Crec haver escrit, diu Calvino, quelcom com un últim poema d'amor a les ciutats, quan és cada cop més difícil, viure-les com a tals". (De la contraportada de l'edició de Siruela)


Malgrat la certesa de que molts dels que em seguiu l'haureu llegit, faré aparèixer al blog, de tant en tant, les ciutats invisibles en l'ordre que estan escrites al llibre.

Les ciutats i la memòria. 1.

"Havent partit d'allà i, caminades tres jornades cap a llevant, l'home es troba a Diomira, ciutat amb seixanta cúpules d'argent, estàtues de bronze de tots els déus, carrers pavimentats d'estany, un teatre de cristall, un gall d'or que canta cada matí damunt d'una torre. Totes aquestes belleses , el viatger ja les coneix perquè les ha vistes en d'altres ciutats. Però la característica pròpia d'aquesta és que qui hi arriba una tarda de setembre, quan els dies es fan curts i els llums de molts colors s'encenen tots a l'hora a les portes de les fregiduries, i des d'una terrassa una veu de dona crida: uh!, li ve una enveja d'aquells que ara pensen haver viscut ja un vespre com aquest i d'haver estat feliços aquella vegada".


Text: Les ciutats invisibles. Italo Calvino. Empúries, desembre 1985
Imatge: bibhasde.com

divendres 8 de juny de 2012

UNIVERS LITERARI 2012 - BORGES Y YO

Borjes y yo

Després de la tertúlia al Club de lectura, dimarts, amb Jorge Garralda, argentí i bon coneixedor de la vida i l'obra de Borges, vam triar aquest conte com el que, entre d'altres ens havia agradat més: 

Borges y yo

Al otro, a Borges, es a quien le ocurren las cosas. Yo camino por Buenos Aires y me demoro, acaso ya mecánicamente, para mirar el arco de un zaguán y la puerta cancel; de Borges tengo notícias por el correo y veo su nombre en una terna de profesores o en un diccionario biográfico. Me gustan los relojes de arena, los mapas, la tipografía del siglo XVIII, las etimologías, el sabor del café y la prosa de Stevenson; el otro comparte esas preferencias, pero de un modo vanidoso que las convierte en atributos de un actor.  Sería exagerado afirmar que nuestra relación es hostil; yo vivo, yo me dejo vivir, para que Borges pueda tramar su literatura y esa literatura me justifica. Nada me cuesta confesar que ha logrado ciertas páginas válidas, pero esas páginas no me pueden salvar, quizá porque lo bueno ya no es de nadie, ni siquiera del otro, sinó del lenguaje o la tradición. Por lo demás, yo estoy destinado a perderme, definitivamente, y sólo algún instante de mí podrá sobrevivir en el otro. Poco a poco voy cediéndole todo, aunque me consta su perversa costumbre de falsear y magnificar. Spinoza entendió que todas las cosas quieren perseverar en su ser; la piedra eternamente quiere ser piedra y el tigre un tigre. Yo he de quedar en Borges, no en mí (si es que alguien soy), pero me reconozco menos en sus libros que en muchos otros o que en el laborioso rasgueo de una guitarra. Hace años yo traté de librarme de él y pasé de las mitologías del arrabal a los juegos con el tiempo y con lo infinito, pero esos juegos son de Borges ahora y tendré que idear otras cosas. Así mi vida es una fuga y todo lo pierdo y todo es del olvido, o del otro.
No sé cuál de los dos escribe esta página.


Imatge, extreta de Google

dimarts 5 de juny de 2012

LLIBRE DE SINERA (XXXIV) - Salvador Espriu


Aigües tranquil·les, olioses, brutes.
Anem entrant a port, en aquest refugi,
molt a recer de la difícil mar.
Evitaré l'esglaiadora boia
que es mou entre deixalles al davant.
Els ulls entreoberts miren fix i no veuen
la roda alta de proa, coronada
amb un inclinadíssim cap de mort.
Conec com s'acomplia tot el temps
de la navegació i el seu retorn,
mentre s'atansen a poc a poc vers la barca,
des de l'esclat de la llum aturada,
del clos silenci estant, llises parets de moll.

La foto la vaig fer a L'Escala l'agost de 2009.

PREMI DE NARRATIVA SANT NARCÍS 2012: DESERT!


El veredicte del jurat del VII Premi de narrativa Sant Narcís 2012, llegit diumenge passat, dia 3 de juny, en l'acte previst per l'entrega dels guardons corresponents, va ser declarar-lo DESERT, en els dos premis previstos en les bases del mateix.

En representació del jurat, Pep Campmajó va llegir un escrit que explica les raons per les quals s'havia pres la decisió esmentada, escrit que reprodueixo a continuació:

"El jurat del 7è Premi de Narrativa Sant Narcís ha decidit, per majoria, deixar desert el resultat.

Les bases del premi insisteixen en que els originals presentats han  d’estar  “escrits a doble espai i per una sola cara i enquadernats amb espiral”. Hem trobat molts originals que no respecten aquesta norma. Malgrat tot el jurat va tenir a bé obviar aquest detall i considerar el que havia de ser la clau del prestigi d’aquests premis, el punt que diu: “Podran optar al VII Premi de narrativa Sant Narcís les obres de creació literària, originals i inèdites, en llengua catalana (...)”; és a dir, obres amb vocació, amb un estil, una intencionalitat i un resultat final que evoquessin la creació literària. Un cop revisats els originals la majoria de membres del jurat ha estat incapaç de trobar un original que encaixés en aquesta característica. Per ser respectuosos amb la qualitat presentada per anteriors guanyadors i per respecte a la vocació de qualitat i excel.lència del mateix premi, el jurat va prendre aquesta decisió.

Cal incidir, però, en un altre aspecte que ha preocupat al jurat. Les bases parlen d’obres escrites en “llengua catalana”. La incidència en errors en l´ús de la llengua ha estat significatiu. Massa fins i tot com per obviar-ne la rellevància.

Voldria fer esment, però, a que alguns originals apunten i despunten maneres pel que fa al seu estil i al ritme imposat al text. Recomenem efusivament que aquests segueixin treballant i no perdin l’oportunitat de tornar a presentar-se al premi.

Per tal de reforçar la vocació literària del premi de Narrativa de Sant Narcís, el jurat ha fet algunes propostes a l’organització que incideixen en la recerca del prestigi del mateix. Segurament l’augment en la quantitat de pàgines mínimes estimularà l’esforç i la visió literària de les obres presentades en futures edicions. També resultarà un estímul molt més valuós que la recompensa econòmica la possibilitat de que l’obra guanyadora sigui publicada per una editorial cada any. Aquests ajustaments poden consolidar el pretigi d’aquest premi que ja de per sí resulta especialment atractiu.

Deia al començar que “El jurat del 7è Premi de Narrativa Sant Narcís ha decidit, per majoria, deixar desert el resultat”. El jurat som persones, que ens podem equivocar i errar. Homes i dona amb un criteri que les característiques personals carreguen de subjectivitat. Sabem perfectament que el nostre judici podria ser diferent en un altre jurat, en una altra ciutat i segurament en una altra època de l’any. Però la d’aquesta edició ha estat la nostra responsabilitat. La nostra no és una paraula irrefutable. Però si la que s’ajusta a l’exercici lliure, sincer i franc de la nostra responsabilitat. Entre d’altres raons perquè respectem aquest premi, el que significa i a tots els que durant aquests darrers 7 anys us heu presentat amb il.lusió. A totes i tots, escriptors i escriptores, us esperem en la vuitena edició.

Imatge: Club de lectura Sant Narcís

dilluns 4 de juny de 2012

TASTET DE BORGES (UNIVERS LITERARI 2012)


LOS CONJURADOS

"En el centro de Europa estan conspirando.
El hecho data de 1291.
Se trata de hombres de diversas estirpes, que profesan diversas religiones y que hablan en diversos idiomas.
Han tomado la extraña resolución de ser razonables.
Han resuelto olvidar sus diferencias y acentuar sus afinidades.
Fueron soldados de la Confederación y después mercenarios, porque eran pobres y tenian el hábito de la guerra i no ignoraban que todas las empresas del hombre son igualmente vanas.
Fueron Winkelried, que se clavaba en el pecho las lanzas enemigas para que sus camaradas avencen.
Son un cirujano, un pastor o un procurador, pero también son Paracelso y Amiel y Jung y Paul Klee.
En el centro de Europa, en las tierras altas de Europa, crece una torre de razón y de firme fe.
Los cantones ahora son veintidós. El de Ginebra, és último, és una de mis patrias.
Mañana serán todo el planeta.
Acaso lo que digo no es verdadero; ojalá sea profético".

(Aquest conte està inclos al recull "El hacedor")

La foto la vaig fer a Ginebra l'octubre de 2007. És la placa adossada a la façana de la casa on va viure Borges. El text diu:

Al 28 del Carrer Major va viure
JORGE LUIS BORGES
Escriptor
Buenos Aires 1899 -1986

De totes les ciutats del món,
de totes les pàtries íntimes
que un home cerca merèixer
al llarg dels seus viatges, 
Ginebra em sembla
la més propícia
a la felicitat.

diumenge 3 de juny de 2012

UNIVERS LITERARI 2012 - JORGE LUIS BORGES


El Club de lectura Sant Narcís ens adherim a l'Univers Literari d'enguany, dedicat a Jorge Luis Borges, i el 5 de juny, com altres clubs de lectura i altres entitats de caire cultural, farem la tertúlia habitual del club parlant dels contes que haurem llegit del "ciego que lo veia todo" en paraules de Jorge Garralda, argentí, membre de Dinosaurios i estret col·laborador d'El llop ferotge
Jorge Garralda assistirà a la tertúlia i ens parlarà del Borges escriptor, poeta i del Borges  personatge. 

"Univers són unes jornades culturals dedicades a un gran escriptor de la literatura universal que tenen lloc cada mes de juny a Girona i a alguns pobles de la comarca. Hi participen moltes entitats culturals amb l'objectiu de sumar esforços per aconseguir un programa ric den propostes que permetin acostar-se a l'univers literari de l'autor des de prespectives noves i complementàries. Univers ha dedicat la seva programació a Joyce, Sartre, Proust, Wolf, Kafka, Calvino, Faulkner i Pessoa. En l'edició 2012 posem l'atenció en Jorge Luis Borges.


Jorge Luis Borges (Buenos Aires, 1899 - Ginebra, 1986) és un dels escriptors més importants de la literatura llatinoamericana. La seva obra, de la qual destaquen contes, assajos i poesia, parla de emes universals com la identitat o el temps, amb incidència en el vincle entre realitat i ficció.


En relació amb Univers Borges es duran a terme diverses activitats, a Girona i a Banyoles, durant aquest juny. I a la llibreria 22 podeu veure l'aparador dedicat especialment a l'autor.
Podeu consultar les activitats a: http://www.bibgirona.net/salt/univers/planes/borges_act.pdf


Imatge, extreta de Google